Internet versus sociabilitat

Com ens han ajudat els invents! De fregar de genolls a terra a tenir un estri específic que afavoreix ergonòmicament la nostra postura per a poder netejar el que volguem. De trencar-se un objecte i haver-lo de llençar, a tenir un estri especialment indicat per a poder enganxar-lo i que ens serveixi molt més temps. De rentar la roba a mà i assecar-la a mercè del temps, a tenir un estri que ens la renta i un altre que ens l'asseca tant sols prement un botó. I tants d'altres!
Si preguntéssim a les nostres àvies, i fins i tot, a les nostres mares, ens explicarien que, al principi d'haver surgit aquests invents, que ara són tant quotidians per a nosaltres, no van ser ben rebuts per la població. Els terres no podien quedar tant nets com fregant de genollons, la roba no quedaria tant neta com rentada a mà i, assecar-la a l'assecadora? segur que quedaria malmesa! Tot ha de sofrir un procés d'adaptació.
Ara bé, ha arribat l'era de la informàtica. Ara hi ha computadores, ordinadors portàtils, impressores, llapis de memòria, i un llarg etcètera. A la vegada que vaig escrivint, es van inventant nous aparells informàtics que minimitzaran cada vegada més la feina, la faran més còmode, més àgil i més presentable.Fora màquines d'escriure i paper carbó que, tot i que fa poques dècades els vam deixar enrera, ara ens semblen andròmines.
I la INTERNET? Quants canvis ha aportat internet a les nostres vides! Els anglicismes han esdevingut part dels diccionaris d'arreu del món amb xats, mails, planes webs,... com també nous mots com el correu brossa i les xarxes socials.Tenim una porta oberta a la comunicació amb tot el món, rebem un mail amb més facilitat que si enviéssim una carta, trobem una amistat de la infantesa, i parlem instantàniament amb algú a milers de kilòmetres de distància de nosaltres...és impressionant! Tot i així, i com tot, internet té la seva part negativa. Virus informàtics, xarxes de pederàstia, i el problema més gran de tots: La manca de comunicació. I com pot ser que un estri que afavoreix la comunicació sigui una arma de doble fil per la mateixa comunicació?
Quan érem petits i arribàvem d'escola, ens afanyàvem a fer els deures per sortir a jugar al carrer, a la plaça, amb els nostres veïns, amics, germans o cosins. En l'actualitat, els nens es tanquen a l'habitació a jugar amb la consola o a xatejar amb els amics de l'escola que acaben de deixar.
Estem creant un nou tipus de societat en què ens esforcem en contactar i tenir milers d’amics internautes evadint-nos dels qui tenim més a la vora físicament. És un autisme social per a poder competir en nombre d’amics que un aconsegueix retrobar gràcies a les xarxes socials d’internet. És coherent?
L’amistat, l’amor, i totes les relacions socials necessiten d’aliment, cal que un les nutreixi amb afectuositat, amb un feedback físic de mirades, contacte i paraules.
A més, un pot interpretar de mil maneres diferents el que s’escriu via internet, i cal fomentar les activitats socials, els jocs de carrer, i no suplir tot això per la caducitat de les paraules i la fredor de les relacions davant d’un ordinador.
No desconectem de la feina, els nens no desconecten del treball mental…i la sobrecàrrega de qualsevol aparell el fa mal funcionar fins a espatllar-lo. Amb nosaltres també passa el mateix. Perquè potser sí que en no gaires anys haurem de veure els nostres fills absorvits per la societat internàutica i ens passaran pel costat quasi sense fer-nos cas.
Els haurem d’enviar un mail!