"Reality"shows?

És ben sabut que el televisor és una finestra a la novetat, a la informació, al debat, a tot allò que l'espectador tria per a passar una estona del seu temps d'oci. És per aqixò que, per als grans directius del món de la televió, és un gran repte satisfer el gran públic, que els donarà el seu beneplàcit en forma de "share" o nivell d'audiència.

Així doncs, al voltant de taules de reunions de grans despatxos intenten sorprendre un públic que, des de l'altra banda, s'asseu al davant del televisor cansat d'un dia de treball, fart dels seus problemes laborals i/o personals i amb ganes de distreure's o que el distreguin. Tot i així, l'espectador és selectiu, vol varietat i s'allunya de repeticions de pel.lícules, serials de la mateixa índole argumentativa i "remakes" de sèrie B i C.

Cadascú és ben lliure de triar el canal de televisió que més el satisfaci. A l'un li agradaran més els concursos, a l'altre els serials, i al de més enllà les pel.lícules. Ara bé, d'un temps ença hi ha un nou gènere televisiu en alça: els Reality Shows. Però, estem preparats per a poder suportar aquest nou fenomen? Potser no.

La telerealitat agrupa una determinada diversitat de persones alienes o no al món de l'espectacle prèviament seleccionades per tal de formar part d'un concurs amb un únic guanyador a mans de l'audiència. Fins aquí tot sembla normal. El problema radica en allò que el concursant haurà de fer per guanyar-se el vot de l'espectador i així assegurar la seva continuïtat en l'esmentat concurs. Conductes en el llindar de la immoralitat, enfrontaments verbals i físics, i la lluita per la convivència/supervivència...són algunes de les actituts que adopten els concursants per tal de pujar el "share" setmana rera setmana, contentant d'aquesta manera els directius de la cadena i aconseguint el gran premi per part dels espectadors votants.

Ara bé, la selecció dels concursants és premeditada per tal que donin peu a la morbositat del que d'essència és desagradable, cruel o prohibit. Es fomenta la creença que són una representació de la societat actual. Alhora, la televisió és un focus d'influència per al públic espectador del show. I es van creant modes, es fomenta la irreverència, es naturalitzen fets que ens esglaiarien en contextos reals i assentim a tot talment com si fos quelcom raonable i demostrat científicament.

La televisió és una finestra a la novetat o un mirall de la societat???
Això depèn de tots els telespectadors i del nostre lliure albir.